El Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta, format per militants procedents de l’esquerra autónoma, de formació marxista heteròdoxa, que s’identifica amb el consellisme, amb la tradició anarquista i el maquis llibertari, i que rep influències del Maig francès i del situacionisme. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar soport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoratisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra. Per poder portar a terme aquests dos objectius, recorreran a l’acció directa, mitjançant atracaments -“expropiacions”- a entitats bancàries per donar soport a les caixes de resistència dels vaguistes i per finançar la publicació de la revista CIA i altres i dels llibres d’Ediciones-Mayo 37. El seu discurs clarament anticapitalista i no merament antifranquista, així com les crítiques ferotges a les “forces democràtiques” que preparaven el Pacte de la Transició, per garantir la continuitat del status quo anterior, van provocar-ne l’aïllament polític. La consequència més tràgica d’això va ser la condemna a mort de Salvardor Puig Antich, membre del MIL executat el 2 de març de 1974, acusat de la mort d’un policia en un judici ple de irregularitats, davant del silenci i la indiferència de “l’oposició democràtica”.